Quan pregunten “per què llengües?”, “per què història?”, “per què cultura?”… tota resposta sembla un clixé gastat, incapaç de resultar satisfactori.
Electra és la història del canvi, de l’evolució, del matriarcat arcaic que es torna patriarcat perdurable… és la narrativa de l’art d’escriure, d’interpretar, de recordar, d’oblidar i de repetir.
Comprendre allò que érem és el primer pas per ser qui som. (I qui no vol ser?)
Electra al Teatre Lliure trenca, destil·la, analitza i posa en escena l’evolució del teatre, aportant-nos així l’oportunitat de percebre’l en la seva totalitat.
És per això que alguns alumnes de 1r de Batxillerat, buscant complementar l’assignatura de Literatura Universal, vam anar el 28 de febrer a Barcelona per veure la destacada adaptació de les diverses Electres clàssiques. Una sortida que resultà enriquidora i donà pas a debat, anàlisi i discussió.
L’art és allò que som i allò que ens falta.
Iris Maréchal Masgrau
