Avui, 17 de gener del 2008, totes les classes de quart d’ESO de Pius hem anat a veure l’adaptació de “Mar i Cel”.
Aquesta obra de teatre va ser escrita per Àngel Guimerà, i pertany al Romanticisme.
Explica l’amor impossible que sorgeix entre un pirata musulmà i una cristiana.
La història comença quan el vaixell d’aquest pirata musulmà, Saïd, que n’és el capità, fa presoners a un grup de cristians que navegaven en un altre vaixell. Com que Saïd està ferit, i cap dels seus homes sap com curar-li la ferida, ordena que li portin a una de les presoneres cristianes, una noia jove i bella, que és monja i es diu Blanca.
El pirata inexplicablement comença a tractar-la diferent que a la resta dels presoners, amb més privilegis, com per exemple deixar-la anar sense manilles.
Amb por, tan Saïd com Blanca es van enamorant l’un de l’altre. El pare de Blanca al adonar-se de que la seva filla s’ha enamorat del pirata la deshonra dient-li que ja no es filla seva, tot i així Blanca no deixa d’estimar a Saïd, i amb el suport del seu cosí, que també es presoner (i que està enamorat de Blanca), la noia es veu amb cor de tirar endavant i de abans d’arribar a l’Alguer, la terra dels pirates on els cristians han de ser venuts com esclaus. Però quan ja tot semblava decidit el pare de Blanca es llença cap a Saïd amb el punyal amb l’intenció de matar-lo, però la noia s’interposa, i el pare mata a la seva pròpia filla. El pirata amb el cor trencat agafa en braços a la seva estimada i amb ella es llença al mar morint amb ella.
Crec que l’argument d’aquesta obra és molt interessant, i que la representació que han fet els actors d’avui ha estat molt bé, però tot i així moltes paraules que feien servir en els seus diàlegs eren difícils d’entendre i a més a més parlaven força ràpid.
Carla Morales Tugues
4s- C
Notícia enviada per: cmorales
