Un nou curs ha començat…el primer que tots pensem es “buf…” o “ecs” o bé “puf…”. I en el fons potser tenim raó de fer-ho. Començar el curs és cansat i ens fa mandra a tots: pares, alumnes, mestres…. Bé, tots menys els venedors de fascicles i col·leccions de cotxes en miniatura, que semblen força alegres tot i que se’ls han acabat les vacances. Tant de bo tots ens ho poguéssim prendre amb la seva alegria i optimisme… . Si fem un esforç mental considerable, suposo que podríem arribar a veure coses bones en l’inici de curs. Perquè hem de ser optimistes, oi?
A veure… una cosa bona és que tornarem a veure els amics, (i alguns de no tan amics). I “ampliarem els nostres coneixements”. I ens haurem de tornar a posar jersei (hauríem de preguntar si a algú li fa il·lusió el fred). El problema de tots aquests avantatges és que es converteixen en un no res si els comparem en dormir fins molt tard, a l’estiu.
Això sí: començar el curs té una cosa molt positiva. Recuperem la sensació d’il·lusió, d’esperança… pensant que ja falten menys dies per Nadal.
Clara Fontdevila 3r ESO
Notícia enviada per: cfontdevila
