Enviada per mlanau el 19/Oct/2004 - 08:13

Ara deu fer més o menys un mes em va trucar la kamal, una noia índia - australiana ( de mare índia i de pare australià) que viu a Austràlia amb els seus pares i les seves germanes. La kamal va venir ara deu fer dos anys a fer un intercanvi i la vam acollir a casa. Em va explicar que ja havia començat el nou curs, els professors que tenia, la classe amb que anava... era interessant veure que quasi a l’altra punta del planeta les coses eren un xic diferent a les d’aquí. Així doncs, el passat dia 15 jo també la vaig trucar.

Li vaig explicar que les vacances m’havien passat molt ràpid i que tornava a la rutina de l’institut com si l’estiu no hagués existit. M’havien canviat gairebé tots els professors, i les classes eren diferents. Ens havien barrejat. Ja no anava amb el noi de la tercera fila, jersei blau i ulleres de cul de got, ni tampoc amb la noia de la cinquena taula a la dreta de la finestra, de cabells curts amb grenyes a les quals ella anomenava “rastes”. Ara anava amb gent que no havia vist mai i tenien unes pintes molt estranyes. La kamal em va dir que no em preocupés, que ella se’n recordava que quan vaig entrar a primer també deia el mateix de la meva classe. Em va donar ànims per començar el curs i ens vam despedir, ja que les trucades a distàncies llargues són molt costoses.

Ara ja porto uns dies amb la nova gent i els nous professors. Podríem dir que ja he desembolicat el regal i ja el tinc més que vist. És com si portéssim una eternitat junts. La gent ja no em sembla tant estranya ni els professors fan tanta por. Tinc ganes de tornar a trucar la kamal per explicar-li tot plegat!