Enviada per cnova el 14/Mai/2004 - 08:58

Ara llegireu una petita biografia de dos grans escriptors de les lletres Catalanes, que en diferents etapes, han sigut l’essència principal de Catalunya.

Jacint Verdaguer (Folgueroles, 1845 - Vallvidrera, 1902) és l'escriptor català més important i representatiu del segle XIX. Va contribuir a la Renaixença, des de posicions catòliques i conservadores, amb una obra que abasta poesia èpica i lírica, prosa narrativa, periodística i literatura de viatges, per la qual va tenir una enorme repercussió popular, incomparable a l'època.Va fer la carrera eclesiàstica al seminari de Vic, on començà a formar els seus textos poètics. Entre els seus títols destaquen els poemes: L'Atlàntida i Canigó, i els reculls poètics Idil.lis i cants místics, Pàtria, Montserrat, Flors del Calvari i Aires del Montsen. En prosa va publicar Excursions i viatges, Dietari d'un pelegrí a Terra Santa, un aplec de Rondalles i el recull d'articles publicats a la premsa En defensa pròpia. Va ser proclamat Mestre en guanyar els Jocs Florals de 1880.

Miquel Martí i Pol va néixer a Roda de Ter (Osona) el 1929. Poeta, prosista i en algunes vegades ha fet de traductor. Als catorze anys va començar a treballar al despatx d'una fàbrica tèxtil fins que va haver de plegar a l’any 1973 a causa d'una esclerosi múltiple.

La seva poesía trancendeix, en la época, en que ell pateix la malaltia. Sempre inspirats en sí mateix, Miquel Martí i Pol reflexa el seu pas per la fàbrica amb poemes com L’Elionor, que pertany al llibre publicat La Fàbrica. Ha estat guardonat, entre d'altres, amb el Premi de la Crítica, el Premi Ciutat de Barcelona el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1991), la Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts (1992), la Creu de Sant Jordi, el Premi Nacional de Literatura (1998) i la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya (1999).

Cristian Nova 3r C