Enviada per jcomellas el 20/Mar/2003 - 20:53

El dia 20 de març, ha començat la guerra. A les dues de la matinada, hora catalana, els americans han llançat el primer míssil a Bagdad, intentant tocar al Saddam.

A l’institut, tots els professors s’han reunit a l’hora del pati per acordar què farien per protestar contra la guerra. El que s’ha decidit és que, a un quart d’una, que tots els alumnes que anessin contra la guerra, sortissin de les classes i escoltessin un parell de textos. Entre ells hi havia el de la filòsofa i revolucionària Simone Weil (1909 - 1943), que fa així:

“Al llarg de la història humana, es pot

comprovar que els conflictes,

incomparablement els més acarnissats

són aquells que no tenen objectiu”

“Si algun cop la suma de patiments, de

sang i llàgrimes que significa una guerra

pogués justificar-se, seria quan un poble

lluita i mor per una causa que vol defensar”

“No s’ha d’admirar mai la força,

no s’ha d’odiar mai els enemics,

i no s’ha de menysprear els malaurats”

“Quan els interessos econòmics i polítics

només tenen sentit amb vista a la guerra

es quan apareixen els milions de cadàvers,

els orfes, els mutilats, la desesperació i les llàgrimes

“La guerra se’ns ha aparegut com un fet,

tot i que no s’hagi produït. No crec que no

hi hagi ningú que no hagi sentit en algun

moment la presència de la guerra”

I després, també hem llegit un poema de Salvador Espriu, que fa així:

De vegades és necessari i forçós

Que un home mori per un poble,

però mai no ha de morir tot un poble

per un home sol:

recorda sempre això, Sepharad.

Fes que siguin segurs els ponts del diàleg

i mira de comprendre i estimar

les raons i les parles diverses dels teus fills.

Que la pluja caigui a poc a poc en els sembrats

i l’aire passi com una estesa mà

suau i molt benigna damunt els amples camps.

Que Sepharad visqui eternament

en l’ordre i en la pau, en el treball,

en la difícil i merescuda

llibertat.

Havent llegit aquests dos textos, tots hem tornat cap a les classes. Ara hem d’esperar a tenir raons per no haver de tornar a fer aquestes parades en contra la guerra. NO A LA GUERRA!

LES PERSONES SÓN MÉS IMPORTANT QUE NO PAS ELS DINERS!!