Després de la bona acollida que tingué la xerrada entorn de la Maternitat d’Elna, seguint amb el Pla d’Acció Tutorial, l’alumnat de primer de batxillerat ha fet història viva, trescant pels escenaris dels Camins de l’Exili. Ha estat una sortida vivencial, guiada per la historiadora Assumpta Montellà. El nostre exili començà en l’oasi que representà la Maternitat d’Elna, en mig d’aquell horror i caos de la guerra. Un sol d’esperança! Seguidament ens traslladàrem al Camp d’Argelers, on foren confinades noranta mil ànimes, mal vivint i morint a la platja. Començàrem la visita pel Cementiri dels Republicans, on els finats per defalliment, malalties, etc; foren sepultats en aquella fossa comuna. Mentre trepitjàvem aquella terra sagrada, llegírem el diari de la nena siriana Noorh; que per desgràcia confirma les paraules d’Elisabeth Heidenbenz: “Vindran altres exilis, i cal restar atents. Qui salva una vida, salva la humanitat”. Anàrem a la platja i, arran d’aigua, férem una cadena humana en record del drama dels migrants al Mediterrani. Darrer punt d’acollida: Cotlliure. Ens esperava la història dramàtica de la família Machado. Davant de la tomba del poeta, la paraula viva ens va fer vibrar la corda de l’ànima. Just al tornar a casa llegíem: Fins a 10.000 immigrants rescatats i 50 morts en dos dies al Mediterrani Central
El més terrible de tots els sentiments és el sentiment de tenir l'esperança morta.Federico García Lorca